Perquè no uso el flaix anul.lar
Molta gent em pregunta perquè no uso el flaix anul.lar, essent un material que es considera específic per la macro. Es tracta d'una decisió molt personal. Aquest flaix proporciona una llum suau i sense ombres, molt especial i adequada per fotografiar petits objectes (segells, joies...). Però precisament per això no m'agrada, ja que és poc natural. Al món, la llum no és pas així: hi ha ombres, perquè el Sol està allà dalt.
Per tant, normalment intento que les meves imatges continguin dues fonts de llum: una principal que fa de Sol, a la part alta de la imatge, i una d'accessòria, lateral, que utilitzo per rebaixar les ombres dures i per ressaltar les textures. Només utilitzo il.luminacions totalment suaus (com si fos un dia ennuvolat) quan fotografio insectes amb el seu entorn; però aleshores el flaix anul.lar és inútil, perquè la seva baixa potència no li permet d'abastar el fons. A causa d'això mateix, per cert, serà molt difícil d'evitar que els fons quedin negres en el treball normal.
Courtesy Nikon Inc. Aquests flaixos, a més, tendeixen a provocar reflexions circulars molt poc estètiques en subjectes brillants, com ara alguns escarbats, o bé gotes d'aigua. El que és més trist de tot, però, és que els flaixos 'anul.lars' moderns ja no ho són pas, de circulars: els SB-21/29 de Nikon, per exemple, ha quedat reduït a dos petits tubs, a banda i banda de l'òptica (en algunes altres marques són quatre, perquè també n'hi ha a dalt, i a baix).
Això ja no produeix una llum tan uniforme, sinó que més aviat tendeix a provocar ombres dobles i simètriques, que són la cosa més lletja que es pot posar en una imatge. Vegeu a la dreta un exemple d'aquest fenomen, que també tractem en la secció sobre suports de flaix.
I per usar això, sincerament, prefereixo dos flaixos tradicionals. Amb el suport adequat, els puc col.locar allà on vull, i no només als costats de l'òptica; i són molt més econòmics, més potentsi més versàtils.