Ebay


Subhastes d'Internet Publicat primerament en castellà a la Revista Fotonatura digital, Primavera del 2002
Vist el cost dels equips fotogràfics, les persones de poca economia han d'emprar recursos creatius per obtindre'ls. Poden aleshores utilitzar l'enginy; o bé el cop de roc a la vitrina, i després, la correguda amb el 300/2.8 a la faixa. Aquests darrers agosarats gaudiran per un temps d'una llibertat insospitada, de nits al ras abraçats al Cíclop de vidre i magnesi bo i murmurant-li dolces paraules. Però només durarà unes setmanes, potser algun mes; després, vindrà la presó i el deshonor per fotografiar pit-roig en un abocador sense haver demanat el permís corresponent.
Com que pensem que aquesta segona opció no necessita més catedràtics al nostre país, tractarem de la primera, concretament un remei que ens permetrà -si hi ha sort- d'obtenir les nostres joguines a millor preu. Aprofitarem per això la diversitat geogràfica dels mercats, que permet d'obtenir en altres països productes nous i de segona mà a un millor preu.
Els fotògrafs podem treure profit de les subhastes ciberespacials si ens movem bé i podem acceptar algun risc. Aquest text tracta de la pàgina més important que existeix, www.ebay.com, d'origen americà però en plena ampliació europea i espanyola després de l'absorció d'iBazar. Es basa en la nostra experiència a l'Ebay americà, consistent en unes 20 operacions: sis van ser molt favorables i permeteren un estalvi entre el 20 i el 45% sobre el millor preu local; en una dotzena, s'aconseguí una discreta millora de preus (5 al 15%); i les altres dues no foren del tot satisfactòries, l'una per resultar finalment massa cara, i l'altra, per un material decebedor.
Què és Ebay
Ebay no és més que un intermediari a comissió per transaccions entre particulars, que són els qui assumeixen la responsabilitat i el risc. Un gran nombre de venedors són de fet comerciants tradicionals que venen material en subhastes perquè poden treure'n més dels incauts del ciberespai, que dels mateixos incauts quan passen davant de la vitrina del carrer (si bé alguns porten un roc amagat sota la roba). En un dia normal i assolellat com ara avui, Ebay té per subhastar 6.336.474 objectes, incloent-hi tot el que us pogueu imaginar: des de vaixells de milions de dòlars, fins moneders de pell d'escrot de cangur o un autèntic cabell d'Elvis (The King). Però a la fi, la secció que ens interessa, "Photo", conté avui 56.685 articles, i tot hi és.
Tothom hi pot fer fira, a Ebay, però cal conèixer l'anglès comercial perquè la majoria dels objectes que ens interessaran seran probablement americans o alemanys. El sistema funciona gràcies a la mútua confiança. Increïble, oi? Això és molt típic del concepte d'honradesa dels nord-americans. Mentir és quelcom molt greu, i també ho és mancar a la paraula un cop es guanya una subhasta. Ens preguntem de fet què passarà en certs països mediterranis, on es fan tantes trapelleries; però no podem perdre pas l'esperança, després de tot, quan érem joves bé que van suprimir els cobradors dels autobusos.
Un resum ràpid del mecanisme
Ebay funciona com un mercat de poble. Per tenir-hi activitat comercial cal registrar-s'hi, i elegir un àlias. Si es vol vendre cal també inscriure una tarja de crèdit, ja que les comissions Ebay les cobra al venedor. Si només volem tafanejar no cal inscriure's.
			Com als mercats de poble, a Ebay la reputació personal té molt de valor. Aquí això es concreta en el "perfil" (feedback) que és un arxiu públic individual per cada usuari, que en conté les referències escrites pels altres. Al final de cada transacció l'altra part hi afegeix un comentari, que pot ser positiu, neutre o negatiu, i així cadascú acumula un historial (vegeu-ne un exemple aquí a l'esquerra).
Així, com en els mercats, abans de fer una oferta el comprador pot informar-se sobre la vàlua del venedor consultant el seu historial. Ebay és una comunitat que interacciona; com que tots els comentaris són signats, es pot contactar qualsevol persona per ampliar-ne detalls, si cal.
Cal tenir molt present per si es guanya la subhasta, que l'oferta és un acte vinculant amb valor contractual. El sistema d'ofertes és automàtic: només cal que l'usuari introdueixi el seu import màxim, perquè serà Ebay qui puixarà en el seu nom fins aquest import per tal de contrarrestar les ofertes que facin els altres. El qui acaba guanyant paga l'import de la darrera oferta, no pas el seu màxim; cap import no és fet públic abans del final. Els venedors poden establir un preu secret de "reserva" per sota del qual no estaran obligats a vendre. Això permet d'oferir objectes de valor a preus de sortida baix, sense obligar-se a tancar un mal negoci. Poden fer-se ofertes en qualsevol moment de la subhasta però normalment la majoria arriben en els darrers minuts o segons; així els interessats procuren no cridar l'atenció i no entrar en curses de preus els dies anteriors. Els usuaris veterans arriben a ser autèntics especialistes d'aquesta acció, i se'ls anomena "snipers" (franctiradors).
Tancat el període de subhasta, Ebay posa en contacte ambdues parts perquè puguin acordar els detalls de pagament i tramesa. El comprador sempre paga l'import per endavant, i ha de confiar que el venedor li trameti realment l'objecte. L'últim pas, un cop efectuat el pagament i rebut el producte, és realitzar les corresponents anotacions als historials respectius. Per problemes de relació, fraus, disputes, o qualsevol altre aspecte, pot consultar-se la completa ajuda en línia del mateix Ebay.
Caçant (I): Com buscar
Hem de començar per comprovar si algú està ofertant allò que busquem. Hem de conèixer a la perfecció les característiques i models del material; com en les fires, Ebay no és el lloc adient per informar-se sobre aspectes tècnics, ja que la majoria dels venedors no són especialistes en res en concret. De fet, és habitual veure material fotogràfic descrit erròniament. Per trobar el nostre objecte utilitzarem l'excel.lent pàgina de recerca avançada.
Allí hi triarem l'opció internacional perquè es rastregin tots els llocs nacionals d'Ebay, inclosos els europeus. Val la pena repetir cada recerca amb diferents sinònims i grafies. Obtindrem un llistat de resultats, on s'indiquen els títols de cada article, el nombre d'ofertes al moment, el preu actual i la data d'acabament.
			Clicant en cada línia entrarem a les respectives pàgines on trobarem una descripció, fotografies de l'objecte, el preu actual, un requadre per fer ofertes i una fitxa de condicions de venda. A elecció del venedor, les subhastes poden durar entre tres i deu dies; l'horari oficial és el de Califòrnia, que equival a l'hora catalana menys 9. L'ebay espanyol converteix tots els horaris automàticament, però això no estalviarà l'insomni als nostres franctiradors perquè la majoria de les subhastes americanes acaben durant la nostra matinada.
Caçant (II): Calculant el nostre màxim
Evidentment coneixem el preu local del nostre objecte, i els d'Andorra i Gibraltar. Com que la majoria d'opcions interessants estaran als EUA, necessitem també una base de comparació amb els preus d'allà; podrem avaluar així si val la pena el risc de comprar en Ebay o bé fer-ho en una botiga americana de venda per internet, perquè les despeses de tramesa i Aduana seran bàsicament les mateixes. Una bona referència per material nou és B&H, no només perquè els seus preus estan bé, sinó perquè són dels pocs que no menteixen ni enganyen el consumidor. En material de segona mà, KEH és un pèl cara però manté una reputació immillorable. Arrodonirem el nostre criteri repetint la recerca d'abans en Ebay, però ara usarem l'opció "buscar entre subhastes acabades" (search completed items), que ens permetrà d'estimar la freqüència d'aparició de l'objecte, i el rang aproximat de preus a què s'adjudica. Decidit el preu màxim que podem pagar, calcularem finalment la nostra oferta màxima restant-ne els costos addicionals. Aquests costos són tres: despeses d'embalatge i tramesa, cost financer del pagament i despeses fiscals. Els hem de tenir molt presents, perquè no ens servirà de res aconseguir un objecte a bon preu si després el nostre banc, Correus i Aduanes ens desplomen. Un cop implicats en la subhasta resulta fàcil perdre el control i per pura competició acabar oferint preus excessius. No és rar veure en Ebay objectes usats adjudicats a preus superiors al de nou. Per tant, cal decidir per endavant quant ens podem gastar, no desviar-se'n, i tenir paciència. Altres exemplars apareixeran tard o d'hora. No s'ha de recórrer a Ebay per compres urgents !
Caçant (III): Assegurant-se de la disponibilitat
Un cop seleccionada una subhasta, cal comprovar la secció geogràfica, on el venedor indica on està disposat a enviar l'objecte. El problema és que molts nord-americans ignoran l'univers exterior, de manera que és freqüent trobar la menció "will ship to US only" (només trametré als EEUU). Un correu amable i un bon historial poden fer-los canviar d'opinió, però cal preguntar sempre. De fet, aquest contacte servirà també per sol.licitar al venedor una estimació de les despeses d'una tramesa internacional, i això ens evitarà sorpreses després. De vegades, venedors poc escrupulosos s'emparen en l'embalatge i la tramesa ("shipping & handling") per a refer-se d'un preu final massa baix per ells. Per cert, cal demanar al venedor que la tramesa sigui assegurada per l'import real, cosa que evitarà també fraus per presumpte pèrdua en el camí.
Caçant (IV): Mitjans de pagament
Aquest aspecte és important si es vol mantenir una bona reputació a Ebay, perquè pagar ràpid és car, però dóna molt bona imatge. També implica que el paquet ens arribarà abans. Cal comprovar en la fitxa quins mitjans de pagament admet el venedor, ja que trametre diners a certs països pot ser difícil. Per exemple, amb els EEUU no existeixen els girs postals des d'Espanya, i les transferències bancàries són complicades i lentes. Dins d'Europa, per contra, la transferència és un sistema excel.lent. La millor opció amb els EEUU consisteix en utilitzar empreses intermediàries que transmeten el diner per una comissió. Cal registrar-s'hi, però accepten diners plàstics pel pagament; gràcies a elles, els venedors particulars poden admetre targes de crèdit. Les més conegudes són PayPal (gratuïta per al comprador) o BidPay (comissió a càrrec del comprador). Una altra opció és Western Union, però les seves comissions són molt elevades i a més apliquen la seva pròpia taxa de canvi, tan desfavorable que no admet qualificatius. Ara bé, els diners arriben en 15 minuts a l'altra banda, i el venedor queda impressionat. Finalment, podem enviar un xec de la nostra pròpia entitat bancària ("cashier's cheque"). És més econòmic, però més lent. Qualsevol banc espanyol pot emetre (sota comissió, potser uns 9 euros) un xec que es pugui cobrar en un banc dels EEUU. Això sí, en aquest cas cal trametre físicament el xec, i si es vol que arribi en 72 hores (és bo pels nervis del venedor) caldrà pagar vora 24 euros a una missatgeria ràpida. Podem enviar el xec per correu normal però pot trigar més de 15 dies.
Caçant (V): Vies de tramesa
Han d'evitar-se trameses postals econòmiques, perquè els paquets normals poden trigar més de tres mesos i un cop els nostres diners són lluny els nervis no estan preparats per això (al menys els meus). Cal contractar una missatgeria que ens ho farà arribar en 4 o 5 dies laborables a través de la seva corresponsal espanyola; o bé el Correu Internacional Prioritari, de l'organisme de Correus dels EEUU (arribarà via Paquexprés de Correus d'aquí). Aquest darrer té l'avantatge que es poden consultar els preus, i així evitar que el venedor ens enredi. En el cas de les missatgeries, li dónen un codi al venedor que ens comunicarà, i que permetrà el seguiment en temps real de la localització del paquet gràcies a Internet. Això és molt bo per la impaciència. Ara bé, cal comptar uns 55$ com a mínim per un paquet de fins un parell de quiilos, assegurat per 400$.
Aduanes
Aquesta organització presenta dos inconvenients greus, és a dir, en primer lloc ens cobraran uns impostos; i en segon lloc, els tràmits poden retardar molt el lliurament. Si s'ha usat missatgeria, la mateixa empresa passarà ràpidament l'Aduana en l'aeroport d'entrada i pagarà els impostos per nosaltres (ens els cobrarà al lliurament del paquet). Per contra, una tramesa postal normal catapultarà el paquet a les oficines d'Aduana de Correus. El darrer cop que hi vaig ser (per recollir un paquet que ja hi duia quinze dies en dipòsit, perquè em van avisar tard) l'espera a peu dret va ser de tres hores en una habitació no climatitzada de tres per quatre metres, on hi havia una quinzena de persones tan histèriques com jo mateix. Per cert, en aquest àmbit, es pot produir una optimització fiscal del 100% si Aduanes no selecciona el nostre paquet; aparentment no els comprova pas tots. Això és gratificant en el curt termini, però alerta, perquè implica que l'objecte importat resta en situació irregular i teòricament no pot sortir del país. El procés de liquidació fiscal consisteix en calcular el valor en euros, classificar l'objecte en un epígraf del Gran Llibre (el TARIC), carregar-hi l'aranzel corresponent, i rematar la feina afegint-hi l'IVA a aquest subtotal. La base de càlcul és l'import total de la factura (que sol estar enganxada per fora a la caixa), o el valor de l'assegurança. En transaccions entre particulars, el funcionari ens requerirà que declarem l'import, i un document justificatiu. Curiosament, accepten missatges de correu electrònic impresos a casa... Per buscar les categories TARIC és còmoda la pàgina de la Unió Europea. Però els percentatges varien entre països, de forma que els aranzels espanyols han de consultar-se a la pàgina de la Agencia Tributaria, enllaç "Aduanas e impuestos especiales". Buscant per "fotografía", arribarem probablement al grup 9006. Allí hi ha diverses categories gravades per aranzels variables, que depenen també del país d'origen. Fluctuen entre el 3,2% i el 5% per material fotogràfic des d'EEUU, tot i que ens consten casos en què s'ha carregat fins el 8%. No s'hi pot influïr, perquè qui pren les decisions és un funcionari invisible. Tampoc no podrem evitar que es prengui per base imponible el total de la factura, incloent-hi les despeses de tramesa. Així, pagarem aranzels fotogràfics sobre el nostre flamant teleobjectiu... i també sobre segells de correu, cartró i goma-espuma. Passa el mateix amb l'IVA; i no protesteu, perquè és legal.
Tot i que probablement tant se'ns en dóni, perquè ja haurem marxat carrer avall bo i murmurant dolces paraules, abraçats al nostre Cíclop de magnesi i cristall...