Abans de parlar del material...
 

La fotomacrografia és un camp molt tècnic, i les primeres dificultats que hom hi troba no tenen relació normalment amb l'estètica, la composició o el sentit artístic, sinó amb la nitidesa, la il.luminació i el moviment . Molt proper al científic, el fotògraf d'aproximació ha de resoldre primer els seus problemes pràctics. Per aquest motiu aquest capítol és tan voluminós, i no pas perquè dóni a la tècnica una importància que en realitat no té.

En la meva experiència, un dia em vaig adonar que podia concentrar-me en la il.luminació, la composició i l'equilibri, i que no tenia pressa per atacar qualsevol subjecte amb un material escollit amb ansietat i sense criteri. Ara m'aturo, i contemplo el tema, abans de pensar en fotografiar-lo (malauradament això no garanteix que no surtin nyaps). Només és un primer pas, falta molt per aprendre, però la meva sensació és que ha estat un pas de gran valor.

Per acabar, trobo que un dels aspectes menys important és la marca amb què es treballa. Cito aquí sota pel seu nom l'equip que utilitzo per fer les meves fotos; però considero que les podria fer amb altres eines igual de bé (o de malament). Per tant, si us plau, absteniu-vos d'iniciar discussions estèrils sobre marques....

   
Bé, ara sí, som-hi...
 
35 mm
Nikon F90X amb MB10 Excel.lent càmera, que milloraria encara amb reducció de vibracions, un bloqueig de mirall i un visor més ampli (sí, ja ho sé, em cal una F5).
Nikon F4s Vaig escriure el comentari sobre la F90X just en acabar aquest web. Aleshores vaig trobar un cos de F4 en excel.lent estat i a bon preu, i no ho vaig dubtar. La F4 és una de les càmeres amb més màgia que he provat, incloent-hi la F5. A més de no gastar quasi piles, s'hi pot adaptar tres portabateries diferents, i només carregar el pes necessari.
Nikkor 24/2,8 AFD Un bon angular d'ús universal. També es pot usar invertit en la manxa PB6 tota estirada (més de 12X) , però alerta aleshores amb la difracció!
Nikkor 50/1,8 AF Una de les òptiques més nítides de la gamma... i més barates! Adequada també per a invertir en el PB6 (apx. 5X) amb la mateixa limitació que l'entarior, si s'estén massa.
Micro-Nikkor 105/2,8 AFD D'una sèrie llegendària, arriba a 1:1 per si sol. Convé evitar de diafragmar més anllà de f/11, i el seu comportament amb extensió és poc previsible, a causa de l'enfoc intern. A 1:1 la seva longitud focal és només de 74 mm.
Micro-Nikkor 200/4 AIS No és extraordinari a l'infinit (perd llum a les vores) , però sí de prop. Arriba a 1:2 i és la tria perfecta per papallones i insectes grossos i porucs (almenys si no pots pagar la versió moderna AFD, que arriba a 1:1, i pesa més del doble).
Nikkor 35-70/2,8 AFD Bon zoom d'ús general, qualitat professional i obertura constant. El maneig és una mica desconcertant, però. Posseeix una posició per fotos d'aproximació, que combina molt bé amb la lent d'aproximació 6T.
Tub d'extensió PK13 Originalment pensat per permetre els Micro-Nikkor 55 AIS d'arribar a 1:1, és un tub de 27,5 mm i ús general.
Tub d'extensió PN11 Impecable tub d'extensió de 52 mm, amb una qualitat de construcció difícil de superar i rosca per trípode (giratòria!). Heu sentit mai algú dir que no cal comprar tubs d'extensió originals, ja que no inclouen lents? Qui ho ha dit potser no ha tingut mai un PN11 a la mà...
Manxa PB6 L'última versió de la manxa Nikon. Inclou carril d'enfoc, reversibilitat de l'objectiu, sòcol per doble cable disparador, rotació de la càmera en vertical, doble palanca bloquejable de tancament del diafragma, i una construcció molt bona. El meu té l'inconvenient, però, que en fixar la posició del carril d'enfoc, el conjunt es mou unes dècimes de mil.límetre. És imperceptible a pocs augments, però un malson en macro alta.
Lent d'aproximació 6T De doble element, és útil per a muntar en el 35-70 en cas d'emergència, o en el 120 de la Pentax 6x4.5 (veure més avall).
Cable disparador MC30 Caríssim objecte que s'usa per disparar a distància la F90X.
Cable disparador doble AR10 Cable mecànic/elèctric més car encara, per disparar la càmera i al mateix temps tancar mecànicament el diafragma de l'òptica muntada en el PB6. Si es vol usar amb la F90X, a sobre cal afegir-hi (i pagar-lo) l'adaptador MC25.
Anell inversor BR2A Per muntar òptiques invertides en la manxa. Quan es supera la relació 1:1, la majoria dels objectius assimètrics guanyen qualitat en invertir-los. Amb el BR2A pot fer-se això amb objectius amb rosca de filtre de 52 mm, com ara el 50/1,8 i el 24/2,8, o... qualsevol altra cosa (Apo-Rodagon p.ex.), via adaptadors.
Anell autodiafragma BR6 Un cop capgirat l'objectiu, es perd el diafragma automàtic, un fet força desagradable. Aquest anell permet de recuperar-lo, si t'has pagat abans un doble cable AR10.
Nikon Super Coolscan 4000 ED Un dels escàners més complets i potents per ús domèstic, permet d'arribar a qualitat de publicació i és una excel.lent entrada al món digital pels fotògrafs que encara treballem amb pel.lícula. Això sí, per aprofitar-lo de debò és convenient de seguir algun curs d'escanejat.
   
6X4.5
Pentax 645 amb pantalla Intenscreen Un model ja desclassat, però molt manejable i amb flash TTL. No és gaire versàtil perquè no se li poden canviar visors, ni motors o carregadors de film. El seu maneig és força estrafalari. Altrament una càmera excel.lent, amb una bona gamma òptica: els objectius manuals 645, els nous objectius autofocus, i a més els de la Pentax 67 via el corresponent adaptador.
Pentax 645 N En aquesta càmera s'han corregit quasi tots els errors de la 645, amb un maneig impecablement senzill. És autofocus però conserva una compatibilitat total amb les òptiques manuals. A més, s'hi ha afegit el dors impressor de sèrie, i extreu 3 imatges més de cada rodet 220 (33) que l'anterior model !
SMC Pentax 120/4 Macro Un dels millors macros del format mitjà, segons algunes anàlisis. Sorprenentment, és també un dels més econòmics.
SMC Pentax 35/3,5

Equivalent a un 21 mm en pas universal. Una òptica captivadora, que combinada amb la màgia del format mitjà pot fer-te passar molt bones tardes davant d'imatges que apareixen soles.
Joc de tubs d'extensió P645 Arriben a uns 100 mm (18+32+45), són de molt bona construcció; de fet, pel preu podrien ser fabricats per Nikon.
   
Comuns
Gitzo Explorer G2227 de carboni El meu trípode actual, una joia de maneig i versatilitat. Té columna descentrada i basculant i les potes es poden obrir en qualsevol angle. No és tan lleuger com podria semblar per l'ús del carboni però és extremadament rígid.
Manfrotto 468RC ròtula de bola Molt més econòmic que les llegendàries boles d'Arca Swiss, Kirk i Foba, fa la seva funció correctament i també té control de fricció.
Trípode Manfrotto 055C amb ròtula micromètrica 410 Per estudi i sortides amb el cotxe a prop. Pesant i estable, tot i que les potes podrien tenir un maneig més còmode. La ròtula és perfecta per la macro perquè no necessita fixació i pots moure el camp en les tres direccions en passos molt curts.
Trípode Manfrotto 190SH amb ròtula lleugera 460MG Planejat per dur en la motxilla, ho considero un compromís entre estabilitat, prestacions i pes (sóc molt mandrós...). Afortunadament, la majoria de les fotos no les faig gaire lluny del cotxe.
Monòpode Manfrotto 479-4 amb ròtula 352RC El monòpode és més útil del que sembla, en macro de subjectes no immobilitzats. En el camp, segons quines combinacions pesen massa per sostenir-les a pes de braços, i el monòpode ajuda a l'estabilització quan s'ha obtingut el quadre. La ròtula de bola és el més adequat en aquest cas, si bé quasi sempre la deixo lliure.
Regla d'enfoc Kaiser de dos moviments De regulació micromètrica, útil sobretot en estudi per al posicionament precís de la càmera en dos plans, especialment si s'usa descentrament de l'òptica. També en el camp, on en general estalvia molts malsdecap innecessaris.
Objectiu Leitz Wetzlar Photar 12,5/2,4 Objectiu-lupa, semblant als Luminar de Zeiss, o els Macro-Nikkor, Canon Macrophoto, Minolta i Olympus equivalents. Són òptiques derivades de la microscòpia, no tenen mecanisme d'enfoc i estan optimitzades per uns augments elevats i concrets. Aquest Photar està dissenyat per 8-10x amb una qualitat màxima. Com que la rosca és RMS, cal també un adaptador a M39 i aleshores l'uso amb els mateixos muntatges que l'Apo-Rodagon. D'ús molt tècnic, la poca distància de treball lliure és una autèntica crucifixió, i la profunditat de camp és un concepte inexistent (i l'escala només arriba a 5,6). Per tot plegat ja no l'uso.
Objectiu Leitz Wetzlar Photar 25/2,5 Com l'anterior, però amb distància de treball d'uns 20 mm, i per tant més ben adaptat a fotografiar objectes tridimensionals. Adequat per subjectes estàtics a grans augments i en estudi, com ara postes d'ous. Utilitzable en el camp, però amb dificultats.
Objectiu Canon Macrophoto 20/3,5 A l'època de la montura FD Canon produí dos objectius-lupa amb rosca RMS, aquest 20/3.5 (exhaurit) i el 35mm (vegeu a sota) que encara es pot comprar nou en B&H. Tots dos tenen una comanda de diafragma amb lleva externa que facilita molt el seu maneig de camp. Aquest pot assolir més de 10x sobre manxa, de manera que és més adequat pel treball en estudi.
Objectiu Canon Macrophoto 35/2,8 Un compromís ideal, ja que per distància focal pot arribar-se a augments importants (3 a 5x) amb un o dos tubs, però la distància de treball no baixa de 30 mm, o sigui que és perfectament utilitzable en el camp. Cobreix bé el 6x4.5 i a més pot bascular-se ben bé uns 30 graus.
Objectiu Rodenstock Apo-Rodagon 50/2.8 Si bé les meves primeres aproximacions a les òptiques d'ampliadora foren decebedores, he canviat d'opinió des que uso aquest Apo-Rodagon en posició invertida sobre tubs, o PB6. Les relacions de reproducció que es poden obtenir no són molt elevades (2 a 6X), perquè a causa de la seva focal l'extensió necessària és important; i aleshores la difracció fa estralls.
Tub d'extensió helicoidal Zörkendorfer (Mini-Makro Schnecke) Enginyós tub d'extensió amb triple helicoïde intern que permet estendre'l des de 20 fins a 60 mm, accepta òptiques d'ampliadora de rosca M39x1, i amb l'adaptador adequat, pot usar-se pràcticament amb qualsevol càmera. Fabrica i comercialitza, Zörk Fototechnik Muenchen.
Sistema basculant Zörkendorfer (Tilt tube) Complementari de l'anterior, permet a més a més, de bascular el conjunt d'òptica i tub en tots els sentits, fent possible una correcció de perspectives interessant en macro, si bé d'amplitud limitada.
2 Flaixos Metz 30TTL1i Compactes, lleugers, poc potents (no cal que ho siguin massa en macro, ja que es treballa tan a prop) i de reciclatge ràpid. Només em desagrada que es desconnecten automàticament, cosa que m'ha fet perdre algunes fotos disparades després d'una estona llarga d'espera i de no verificar l'estat del flaix.
1 Flaix Metz 40 MZ-3i Comparable a qualsevol model de les grans marques, amb pràcticament totes les funcions avançades, i a més, doble tub. L'uso normalment com a llum principal.
Adaptadors SCA300/3000 per Nikon i Pentax, repartidors, mòduls i cablejats Metz és la marca líder en els flaixos alternatius (també en preus). El sistema SCA300 és analògic i inclou tot el cablejat que utilitzo. El sistema SCA3000 és digital i per tant permet transmissió de dades bidireccional, però com que això perd sentit amb el flaix fora de la càmera, el sistema de cablejat és molt poc desenvolupat en aquest sistema.
Regletes de suport pels flaixos Ja n'he opinat en un altre lloc. Uso bàsicament la regleta Manfrotto i el sistema Novoflex.
Filtres, adaptadors, difusors, rosques i altres. El calaix de sastre d'un fotògraf: adaptadors a tots els diàmetres de filtres possibles, anelles conversores estranyes, adaptadors autoconstruïts per enroscar objectius cara a cara...
Pel.lícula

Des de fa un any uso només Fujichrome Velvia i Provia 100F (o Sensia II quan Provia no és disponible). És un tòpic dir que la pel.lícula és la part més barata de l'equip, i és cert. Tanmateix, en el meu cas no ho és tant ja que en mitjana aprofito un parell de diapositives per rodet...

 

RELACIÓ D'AMPLIACIÓ I DISTÀNCIA DE TREBALL DE DIFERENTS COMBINACIONS
RELACIÓ x NOTES
Photar 12,5 mm + PN11 +PK13 1,4,5,8
Photar 12,5 mm + Tub Zörk 1,4,5,6,8
Photar 12,5 mm en càmera 1,4,5,8
Photar 25 mm + PN11 + PK13 1,4,5,8
Photar 25 mm + Tub Zörk 3,4,5,6,8
Photar 25 mm en càmera 4,5,8
Canon 20 mm en càmera 4,5,8
Canon 20 mm + Tub Zörk 4,5,8
Canon 20 mm + PN11+ PK13 4,5,8
Canon 35 mm en càmera 3,5,6,8
Canon 35 mm + Tub Zörk 3,5,6,8
Canon 35 mm + PN11 + PK13 3,5,6,8
24 mm invertit + PB6 2,7
50 mm invertit + PB6 2,7
105 mm (enfoc mínim) + PB6 2,8
105mm (e. mínim)+PN11+ PK13 3
50 mm invertit + PN11+PK13+ tub Zörk 3,4,5,6,8
RELACIÓ x  

 

NOTES específiques:
1 Distància de treball extremadament reduïda, i problemes per il.luminar.
2 A extensió més gran, problemes de difracció lligats al diafragma.
3 Ús relativament fàcil en exteriors
4 A causa de la pèrdua de diafragma automàtic, utilitzable només amb força llum ambient.
5 Resultats de molt alta qualitat (si l'òptica és de 50mm: en el cas de l'Apo-Rodagon)
6 Possibilitat de descentraments i millorar l'enfoc per moviment del pla.
7 Necessitat d'anell inversor i cable disparador doble per conservar el diafragma automàtic.
8 Mesura de la llum a diafragma tancat (no és important si s'usa flaix TTL).
   
NOTES generals:
Les xifres sobre cada relació d'ampliació són la distància de treball (lentilla frontal o montura, fins a l'objecte)
Compteu que els Leitz Photar i Canon tenen inclosa una extensió de 44 mm addicionals corresponent als adaptadors que em cal per muntar-los en rosca M39, i després a montura Nikon.

Enfocar a 5x un objecte que es mou ja és difícil, però amb els objectius-lupa cal fer-ho amb el diafragma tancat, cosa que és desesperant. Ho solvento parcialment amb pantalles d'enfoc lluminoses per la F4, i fixant una petita llinterna amb bombeta de Krypton a sobre del tub d'extensió, perquè il.lumini el subjecte.

Els valors no són totalment exactes ja que s'han mesurat amb regla a través del visor d'una F90x, i corregit per la cobertura teòrica del visor (92%). La representació gràfica Web afegeix imprecisions i és, per tant, només orientativa.