Una prova òptica casolana

Un sistema per comparar objectius macro sense sortir de casa
 
Fa un temps vaig voler comprovar els resultats que deien que es podien obtenir en macrofotografia usant una òptica d'ampliadora. Volia a més, comparar-los amb els del Micro-Nikkor 105/2,8 AFD en un domini que no és ben bé el seu natural: les relacions d'ampliació superiors a 1x. Per això, vaig muntar un banc òptic: una càmera en vertical amb una manxa PB-6 que permetia diverses relacions d'ampliació.

Vaig obtenir per provar-lo, un Nikkor EL 50/2,8 d'ampliadora. Quina era la diana òptica? Idealment havia de ser una de les que s'usen professionalment per provar la resolució dels objectius, però no en tenia cap, i a més, no estan dissenyades per la macro. De manera que en vaig construir una, amb paper mil.limetrat i un segelll de correus. El paper permet de calcular en tot moment i amb precisió la relació d'ampliació exacta, i el segell és imprès amb un sistema de gravat que permet de visualitzar força bé la definició subjectiva (vegeu aquí sota). Vaig incloure notes en la foto per saber després a quin diafragma era feta cada presa; vaig anotar també les òptiques i extensions per cada fotograma.
Les fotos es van fer amb dos flaixos a 45 graus i sobre pel.lícula negativa de gra fi, assegurant-me al màxim amb nivells de bombolla que els plans eren paral.lels. Donat que el que buscava era comparar dues òptiques, no em calia usar material sensible de màxima qualitat. Vaig provar a totes les combinacions d'extensió de la manxa i principals diafragmes tant l'objectiu d'ampliadora com també el Micro-Nikkor, cosa que permetia en tots dos casos arribar més enllà de 4,4x. Aquí a l'esquerra podeu veure el negatiu sencer d'aquest grau màxim d'ampliació (segons la resolució de monitor que tingueu, la veureu més gran, és clar).
Els resultats d'una prova així poden examinar-se sobre el film, o sobre ampliacions, perquè examinar negatius en color amb lupa és molt cansat. No importa la pèrdua de qualitat que es produeix amb l'ampliació perquè el que volem és una comparació, no un valor absolut. Si teniu un escàner de negatius, fins i tot podeu usar-lo per obtenir grans ampliacions de segments del fotograma i comparar-les en pantalla. Aquí sota podeu veure un exemple, corresponent al Micro-Nikkor 105/2,8 AFD a prop de 2,2X; la primera és feta a f/16, i la segona a plena obertura, amb l'helicoide a enfoc mínim.
 
Els resultats van ser força interessants ja que ambdues òptiques estaven força igualades i en algun cas fins i tot el Micro-Nikkor superava l'òptica d'ampliadora, en un camp que se suposava que no era pas el seu. En general vaig quedar una mica decebut de l'objectiu d'ampliadora. Ara bé, posteriorment vaig discutir aquest tema amb altres fotògrafs, algun dels quals em va fer remarcar que l'òptica d'ampliadora hauria d'haver-se invertit, ja que essent assimètrica, hauria estat en la seva posició de treball natural i al rendiment màxim. De fet, anys més tard he estat provant altre cop un objectiu d'aquest tipus i d'encara millor qualitat (Rodenstock Apo-Rodagon 50/2,8) en posició invertida, i és cert que els resultats milloren visiblement.