Suports per a flash

El pes de la llum - Suports per flaixos en macrofotografia Publicat primer en castellà a la Revista Fotonatura, edició de tardor de 2000
La fotografia d'aproximació en el camp planteja importants problemes tècnics, causats sobretot per les lleis de l'òptica. Un dels més importants és la pèrdua de llum causada per l'extensió òptica que cal per assolir relacions d'ampliació elevades.
És per això que distingirem dues situacions molt diferents. En el primer cas, és possible d'usar la llum natural, bé perquè els subjectes són estàtics o bé perquè la relació d'ampliació és baixa, no més enllà de la mida natural (1:1). En aquest cas el trípode és imprescindible, perquè les velocitats d'obturació són lentes. Amb animals relativament grans, això es pot fer a l'alba i al crepuscle, quan estan erts pel fred. Però el cas que ens interessa aquí és el segon, quan falta llum a causa de la relació d'ampliació seleccionada, o bé ens cal una velocitat d'obturació alta perquè el subjecte es mou. Tots dos problemes afecten el focus crític i exigeixen maximitzar la profunditat de camp, obligant a diafragmar i perdre la poca llum que quedava. El flaix és l'única solució factible en exteriors, i descriuré aquí les maneres que conec per a millorar la qualitat de la seva llum, bàsicament mitjançant sistemes de flaixos múltiples muntats en suports.

La il.luminació amb un únic flaix pot ser perfectament vàlida; però caldrà evitar l'aparició d'ombres denses i això obliga a situar-lo en posición cenital, cosa que de totes maneres, també implica un suport. Bàsicament en conec tres tipus. En primer lloc, i per un únic flaix, diversos fotògrafs es construeixen els seus propis suports, entre ells John Shaw (Fig. 1, reproduïda de Closeups in Nature, Amphoto, 1987). Això permet de situar la font de llum a dalt, en l'eix òptic i sobre l'extrem de l'objectiu, de manera que les ombres segueixen essent dures, però no són visibles perquè estan darrera el subjecte. La llum resultant és un pèl plana però pot ser prou agradable, especialment si es filtra amb un difusor; és l'equivalent a la llum natural quan el sol és darrera del fotògraf. Existeixen suports comercials d'aquest tipus, com ara el que fabrica Kirk als EEUU (al final del text els lectors trobaran una llista de preus i contactes en Internet de les empreses fabricants).
		En un segon tipus de suports hom hi pot muntar lateralment dos flaixos, permetent un modelatge millor, tot i que només en un sol pla horitzontal, el de la càmera. És el cas de la regleta Manfrotto (Fig. 2, al costat), que permet una il.luminació més elaborada. Es pot usar també per situar un únic flaix a dalt, gràcies a una frontissa lateral en la doble base de càmera. En aquest cas convé anar amb compte a causa de la possibilitat de caigudes del flaix sobre la càmera, ja que el sistema de rosca per la fixació de les articulacions s'afluixa tot sol. En el mercat americà hi ha també un model dissenyat per George Lepp i produït per Stroboframe, de major qualitat d'acabats i detalls. Si s'usa la regleta en la seva concepció inicial, amb flaixos iguals en la mateixa posició a cada banda, apareixen dobles ombres força antinaturals (Fig. 3, a sota). Es pot pal.liar en part aquest problema usant flaixos de diferent mida, o difuminant-ne la llum, o bé usant una superfície reflectora (com ara la 40-73 en el cas de la sèrie Metz 40MZ). Si el reflector és alt, la llum serà més suau, i semblarà més natural perquè ve d'un punt més elevat.


En el tercer tipus hi trobem els suports més versàtils i cars, entre els quals el més conegut sigui probablement el modular de Novoflex (en alemany, Blitzhaltesystem mit Schiebestangen). És un conjunt amb una base de càmera, i 4 tiges dobles orientables d'uns 30 cm de llarg. Les dues tiges primàries es connecten a aquesta base, i posseeixen a l'extrem un connector per les altres dues (un connector és horitzontal i l'altre vertical a 90 graus). A l'extrem de les tiges secundàries només hi ha una plataforma amb rosca per trípode (a la Fig. 4 es veu el conjunt sense flaixos; a la Fig. 5, amb flaixos).
			La base de càmera és gran, robusta i d'un disseny excel.lent. Té dos connectors circulars per les tiges i també passos roscats per adaptar braços flexibles. Tots els connectors poden girar a 360 graus, però a més les tiges que s'hi inserten poden entrar-hi a qualsevol profunditat. Dues ròtules excel.lents amb montura per flaix poden ser afixades en qualsevol punt de totes les tiges per una base de pressió amb perfil equivalent a la tija (a les imatges es pot apreciar una tercera ròtula Kaiser que també és adaptable al sistema). A l'extrem terminal de les dues tiges secundàries hom hi pot muntar més flaixos o accessoris perquè posseeixen rosques de trípode. El conjunt Novoflex pesa uns 900 grams, que en el nostre cas pugen fins un total de 4.100 grams amb l'equip que es veu a les il.lustracions: càmera (Nikon F90x), òptica macro (105/2,8 AFD), un tub d'extensió (PN-11), tres flaixos (2 Metz 30 TTL1 i un Metz 40MZ3), cablejats (SCA300), 16 piles, i film. Aquest sistema permet de situar flaixos amb total flexibilitat davant i als costats de la càmera en un espai tridimensional d'uns 60 centímetres de profunditat i 40 d'altura. Normalment uso un flaix potent dalt del subjecte (per imitar el sol), un altre de menor diàmetre a un costat (per aclarir ombres i ressaltar algunes textures), i de vegades un tercer darrera del subjecte; l'hi enfoco si en vull ressaltar el perfil, o bé l'oriento al fons per tal d'evitar que surti negre. En conjunt, i al meu parer, aquest sistema és un dels materials més versàtils que hi ha al mercat.

	La regleta de Kirk s'anomena "Kirk Flash Bracket" i es pot veure a http://www.kirkphoto.com. El seu preu en EEUU oscil.la entre 70 i 170 US$ segons ròtula i plat de trípode. Ignoro si es ven a Espanya, però a aquest preu val la pena construïr-se-la un mateix, no? Es pot trobar informació completa de la regleta Manfrotto en http://www.manfrotto.com (navegueu en la secció Productes) El seu preu sembla disminuir amb la distància al venedor: prop de 9.000 ptes. en EEUU de 6.750 a França (a la botiga en línea de Chasseur d'Images, http://www.photim.com), i fugaçment hom l'ha vista a Espanya, on no és inhabitual, sobre les 5.500. Pel que fa al Stroboframe Lepp II, la pàgina és http://www.saundersphoto.com/html/body_macro.htm Es podria comprar a B&H de Nova Iork, si no estigués esgotat en aquest moment. En el fons és una sort perquè al canvi habitual del dòlar el seu preu de 83 US$ es converteix en una fortuna un cop afegits Aduanes, IVA i tramesa. No hi tinc experiència, però sincerament crec que no val la pena. Finalment, el preu del Novoflex (marca amb la qual de fet no hi tinc cap relació comercial) a Espanya rondava per les 33.950 pessetes l'any 1998.